L'okupació; deshaucis - desallotjaments

L'okupació; desnonaments - desallotjaments:

Quan parlem de l’autoritat parlem d’aquells instruments, eines, agents de l’Estat que obliga a mantenir i complir unes pautes de convivència, unes normes i lleis que dirigeixen les nostres vides, i aquest col·lectiu vol anar més enllà de la llei, normes i directrius que imposa un Estat. És per això que tenen bastants problemes a l'hora d’okupar i establir-se de forma il·limitada en la casa o centre.

El delicte d'usurpació es troba recollit en l'article 245, 246 i 247 del Codi Penal.

1. La usurpació violenta d'immobles (245.1)

El text legal el defineix com "el que amb violència o intimidació en les persones ocupi una cosa immoble o usurpi un dret real immobiliari de pertinença aliena". Les penes a imposar són multa de 6 a 18 mesos, la qual cosa es fixarà en sentència atenent la utilitat obtinguda o el dany causat. Tot hi que aquest article no es un cas típic dels okupes.

2. La ocupació d'un immoble aliè que no sigui habitada (article 245.2)

Aquest és el cas típic de l'okupació. Ens trobem davant d'un immoble en el qual no hi estada en el moment de ser okupat. Requereix, igual que l'article anterior, consumació i permanència. Hem d'entendre que, en cas de tractar de domicili, estaríem no davant d'un delicte d'usurpació sinó de violació de domicili (article 202 del Codi Penal).

D'altra banda, les okupacions poden generar un altre tipus de delictes com és el cas de la defraudació de fluid elèctric (el que comunament es coneix com "punxar la llum") prèvia denúncia de la companyia elèctrica afectada, que es troba recollit en els articles 255 i 256 del Codi Penal i requereix que s'hagi fet amb ànim de lucre.

A continuació mostrem diferents articles i noticies referents als desallotjaments i persecució al moviment okupa arreu d’Espanya i Lleida:

- Madrid; El pati de les maravelles.

- Barcelona; La casa de la montanya.

- Operació Pandora en La casa de la Montanya. Aquesta operació no vé d’uns dies. Diferents okupes de la casa, han trobat anteriorment microfons i càmeres instal·lades a la casa, però ningú dels okupes saben qui ha realitzat aquestes instal·lacions. Argumenten que podria ser cosa dels agents de seguretat. La noticia mai ha aparegut als diaris convencionals. La directa es un diari on-line on mostra noticies de caire alternatiu.

La directa; diari online alternatiu:

Okupació i operació Pandora.

Desmantellament dispositius en la CO(casa okupa).

Pel que fa a la ciutat de Lleida han estat diversos desallotjament de centres socials okupats, i alguns dels membres del col·lectiu han estat sancionats i detinguts, però cap d’aquests okupes no han oposat mai resistència a l’autoritat. En aquest link mostra les 8 cases i centres desocupats i que alguns d'aquests encara perduren (inclou les raons dels desnonaments i problemes amb l’autoritat).

Desallotjaments a Lleida. 

Un dels altres problemes amb l’autoritat ha estat en les diverses manifestacions, en la què els okupes han recolzat als presos polítics o simpatitzants amb altres centres i cases desallotjades d’altres ciutats, com de la mateixa. El moviment okupa a Lleida a empatitzat amb el moviment 15M, indignats i en les marees que es produïen a Lleida el 23F de 2013.

Vídeo 27M a Lleida: Aquest vídeo mostra les activitats realitzades al 27M. Tal com es pot observar, no tots formen part d'un moviment ideològic. Són persones indignades per les desigualtats socials i les retallades de l'Estat, per la precarietat laboral, etc.

Manifestació okupa a Lleida: Una de les manifestacions a Lleida per part del moviment okupa. aquest moviment ataca de forma directa a les entitats bancaries, ja que per al moviment els bancs són l'instrument i eina del sistema econòmic capitalista.

OKUPA: crònica d'una lluita social

Barcelona, 28 d'Octubre de 1996.

Sona la sirena.
"Fuera! Asesinos!". "Vecinos! Que son unos asesinos!". "Vecinos, asomad la cabeza!". "Vecinos, salid a las calles!".
Comença el desallotjament de la CSO Cine Princesa a les 5:45 del matí.

Hores més tard, apareixen les primeres notícies d'aquest desallotjament. Diferents veïns donen suport al CSO que durant anys ha donat servei al barri. Manifesten que aquest centre tenia el suport del veïnatge, ja que, durant molts anys els Cine La Princesa van estar buits, i els okupes van cuidar-se de mantenir l'espai net i oferint a la vegada diferents activitats per a tothom: des d'exposicions, debats, xarrades, tallers, etc, fins a concerts i festes per a recaudar diners.
Situats al centre de Barcelona, en la Via Laietana, el CSO estava en el punt de mira des de feia molt temps.
Diferents diputats dels partits polítics (PP, PSOE i CiU) tenien lligams amb immobiliàries i constructores interessades en construir un bloc d'oficines.

48 detinguts i 15 ferits va ser el balanç d’uns fets que van marcar un abans i un després del moviment okupa i de la protesta per la manca d’habitatge a Barcelona.


EL PAÍS, dimarts 23 de Gener de 2003.
Absolts els 40 okupes detinguts del cine Princesa perquè el desallotjament el va dictar un jutge del penal i no del civil.


En aquest documental Manel Muntanter i Jaume Assens ens donen el seu punt de vista sobre el moment okupa.

Com s'organitzen? Amb quins objectius? A qui li perjudica?.
A continuació, us deixo l'enllaç del documental.

Una pel·lícula d'Octavi Royo i Ignasi P.Ferré.
Música: Angoixa.
Amb la col·laboració de Manel Muntaner i Jaume Assens.

L'okupació

L’OKUPACIÓ: CONTRA LA ESPECULACIÓ, OKUPACIÓ

L’acció d’aquest moviment social és okupar vivendes buides, edificis, terrenys i solars desocupats, espais abandonats temporalment o permanentment, amb la finalitat d’utilitzar-los com a centre social, com a vivenda, com a lloc de reunió, com a terres de cultiu o la pràctica de diverses activitats culturals. El motiu que impulsa aquest moviment és denunciar el dany que infligeix el sistema econòmic i el paper de les administracions públiques front l’habitatge. També dóna resposta aquestes dificultats; promoure un canvi social per fer efectiu el dret a una vivenda digna.

En la nostra ciutat Lleida, s’hi troba una casa okupada y un centre okupat, aquest últim amb finalitats de caire social i cultural, els seus noms són la casa “la chispa”, i centre l’Ateneu llibertari.

Centres Actius a Lleida:

La CSO "la chispa" situat a la rotonda de després d'agrònoms (la del costat del McDonald's), al camí de la creu.

L’Ateneu llibertàri l’Arrel situat al carrer dels comtes d’urgell, Lleida.

A continuació mostrarem alguns dels diversos col·lectius associats, empatitzants o simplement que recolzen aquest moviment, tots ells lluiten contra l’especulació, la corrupció i les desigualtats socials – polítiques.

Col·lectiu a les trinxeres

Ateneu llibertari: Estel negre

Col·lectiu de dones feministes

Ateneu Llibertari l’Arrel

Ateneu Llibertàri negres tempestes

Contra que lluiten?

Aquest moviment forma part de diversos col·lectius amb ideologies normalment anarquistes, comunistes, tot i que pot haver-hi altres tipus de ideologies antisistema.

Lluiten contra l’actual sistema urbanístic que especula amb la vivenda i els terrenys habitables, excloent d’aquesta manera a la ciutadania amb pocs recursos materials i econòmics.

Lluiten contra l’Estat i poder. Segons el col·lectiu de l’Ateneu llibertari “L’Estat no és una cosa que pugui ser destruïda o abolida per una revolució, sinó que ha de tenir una condició: una relació entre éssers humans com a model de comportament; el destruïm contractant noves relacions, comportant-nos de diferent manera. És un nosaltres i no una identitat exterior abstracta.”

Enfrentar-nos a les relacions de poder suposa enfrentar-nos a un sistema complex de mandat i obediència en el qual uns individus tenen un control sobre els altres.

La cultura és el principal factor de conscens i cohesió social. Sobre aquelles excloses socialment, el poder ha de potenciar l’inclusió cultural per a que no es produeixi una fractura del sistema. Però no els inclou en una cultura de elit, sinó en un segon ordre.

Actualment l'ésser humà no es creador de cultura sinó que és un subjecte passiu, consumidor espectador, usuari, en una societat de consum. Qui té el poder fàbrica la realitat a la seva mida, hi ho fa per mitja de la cultura. El motiu d’aquesta cultura és legitima la societat; és l’encarregada de reproduir-la i perpetuar-la.

Un dels objectius de l’okupació es alliberar espais per promoure altres tipus de pensament, cultura i altres formes de subsistència al sistema capitalista. L’autogestió, la solidaritat, la col·laboració, el respecte, tolerància i llibertat de pensament són valors i comportaments que aquest moviment promou i recolza en els seus centres.

Lluiten contra qualsevol tipus d’autoritat, contra la propietat privada, com les institucions penitènciaries. En aquest últim s’hi veuen afectats ja que molts han estar presos i avui dia tenen dificultats per desenvolupar-se en la societat on vivim. La presó estigmatitza a les persones, no hi han altres alternatives per fer front a les sancions. La societat no es preocupa de reincertar o donar les mateixes oportunitats davant la llei a persones preses per okupar un centre o vivenda.