ATENEU LLIBERTARI DE LLEIDA

L'Ateneu Llibertari l'Arrel és un col·lectiu que farà uns mesos va decidir ocupar un local de Lleida, que estava desocupat des de feia una 7 anys per crear un espai on desenvolupar idees i difondre les diferents lluites contra el model social, econòmic i  cultural.

No se sap qui és el propietari de aquest local, l'únic que es sap és que anteriorment era una discoteca anomenada Rumbahavana.

El van ocupar el 20 de setembre del 2014 i des de llavors han estat treballant per tirar endavant els diferents projectes de caire socials i culturals.

Els diferents projectes que estan desenvolupant són:

• Biblioteca llibertària: un espai on trobar llibres i informació sobre les diferents lluites socials que hi han hagut al llarg de la història i les que hi han actualment. També s'hi faran debats polítics i s'organitzaran xerrades i presentacions de llibres. 
  
  

  En un futur els agradaria posar ordenadors i taules per poder estudiar.
• Cafeteria/espai polivalent: un espai per anar a fer un beure o menjar. També s'oferiran menjadors a preus populars , projeccions audiovisuals, etc. En aquest espai polivalent també disposen de un escenari on, de tant en tant, podem escoltar cantautors o recitals de poesia.
• Gimnàs: a la part de baix de aquest local podem trobar un espai on podrem fer exercici i aprendre tècniques de autodefensa. Disposa de peses i sacs de boxa.
• Sala d'actes : un espai que encara està en construcció per en un futur disposarà de un escenari on fer-hi els actes que necessitin mes espai del que hi ha a la cafeteria.
• Botiga gratis: és un petit espai que pretén fomentar el reciclatge i l'intercanvi. Podràs portar coses que no et facin falta i agafar-ne gratuïtament.

Un altra cosa interessant per comentar és la seva forma d'organitzar-se. S'organitzen per assemblea, no tenen líders ni presidents, i tothom serà benvingut a l'Arrel sempre que respectin aquesta manera d'organització, ja que una actitud autoritària no te cabuda dins l'Arrel.

ACTIVITATS DELS OKUPES A LLEIDA.

ACCESIBILITAT I VIVENDA

Com s’ha dit anteriorment la principal causa del moviment okupa és la lluita pel dret a una vivenda digna.

Una causa de la crisi fou l’esclat de la bombolla immobiliària, i han estat moltes les persones afectades per fer front l’endeutament de les hipoteques i lloguers. La precarietat laboral també ha estat un dels factors que han impedit la emancipació dels joves, com també a aquelles persones amb pocs recursos econòmics.

La PAH (Plataforma d’afectats per la hipoteca) és una plataforma dedicada a tots els problemes derivats de la vivenda, l’obra social la PAH a contribuït i recolzar a les famílies i persones desnonades que no poden fer front al pagament de lloguer o hipoteca, com aquells centres socials sense ànim de lucre.
En aquest tres enllaços trobareu les obres realitzades per la PAH, i factors de risc de joves per adquirir una vivenda digna. També podreu consultar qualsevol tipus d’informació i documentació sobre les vivendes, hipoteques i lloguers.

PAH Infància i salut

PAH Obres socials i desnonaments

ACTIVITATS I ACTES SOCIALS DEL MOVIMENT OKUPA A LLEIDA

La Chispa:

Bàsicament realitzen concerts i diverses xerrades, reunions amb participació d’altres col·lectius. També realitzen algunes classes de solfeig i guitarra per als que volen aprendre.

Normalment els dies de reunió del col·lectiu ho realitzen els dilluns i dimarts per les tardes.

Llibres d’autogestió en l’okupació: 

La pàgina ofereix una biblioteca de llibres que ajuden a adquirir tècniques d’autogestió. 

A las Barricadas: L’Ateneu Llibertari l’arrel de Lleida obre les seves portes amb ganes i il·lusió de difondre o promoure les seves idees, valors i pensament.

L’ateneu Virtual: 

En aquest cercador es podrà adquirir informació sobre el pensament d’aquest moviment, tan com autors filòsofs i escrits.

Al CSO la Gàbia realitzaven:

Ateneu Libertari l'Arrel

Local d’assaig, taller de pintura i fusteria, taller de serigrafia, hort comunitari, arxiu de publicacions de diferents associacions. tallers, "kafetes", xerrades, concerts, passes de documentals, etc.

Va ser un centre social molt actiu, on es feien activitats setmanals i durant la vida de la gàbia es van fer molts actes públics, accions de protesta i campanyes. Va ser tot un exemple d’okupació i resistència a Lleida.

Als CSO la Ràbia s’hi feia setmanalment:

Taller de solfeig i harmonia musical, taller de guitarra, taller de respiració i relaxació, taller de clown.

També es va fer:

- 1a mostra internacional de resistències creatives contra la cultura de la dominació i el control social.      

- Concerts, xerrades, passi de vídeos, activitats.

Era un espai on es reunien altres col·lectius i on es va intentar agrupar els diferents col·lectius dels moviments socials de Lleida.

CSO Lo Pati de les Moreres

S’hi realitzen principalment concerts, però també es duen a terme altres activitats com jornades de debat.

El KasK i  la casa Joan Gaibet:

La casa es va utilitzar com a vivenda i centre social.

Kan Parra

Al principi servia de vivenda a diverses persones i desprès varen decidir aprofitar una de les naus per realitzar-hi múltiples activitats.

L'okupació; deshaucis - desallotjaments

L'okupació; desnonaments - desallotjaments:

Quan parlem de l’autoritat parlem d’aquells instruments, eines, agents de l’Estat que obliga a mantenir i complir unes pautes de convivència, unes normes i lleis que dirigeixen les nostres vides, i aquest col·lectiu vol anar més enllà de la llei, normes i directrius que imposa un Estat. És per això que tenen bastants problemes a l'hora d’okupar i establir-se de forma il·limitada en la casa o centre.

El delicte d'usurpació es troba recollit en l'article 245, 246 i 247 del Codi Penal.

1. La usurpació violenta d'immobles (245.1)

El text legal el defineix com "el que amb violència o intimidació en les persones ocupi una cosa immoble o usurpi un dret real immobiliari de pertinença aliena". Les penes a imposar són multa de 6 a 18 mesos, la qual cosa es fixarà en sentència atenent la utilitat obtinguda o el dany causat. Tot hi que aquest article no es un cas típic dels okupes.

2. La ocupació d'un immoble aliè que no sigui habitada (article 245.2)

Aquest és el cas típic de l'okupació. Ens trobem davant d'un immoble en el qual no hi estada en el moment de ser okupat. Requereix, igual que l'article anterior, consumació i permanència. Hem d'entendre que, en cas de tractar de domicili, estaríem no davant d'un delicte d'usurpació sinó de violació de domicili (article 202 del Codi Penal).

D'altra banda, les okupacions poden generar un altre tipus de delictes com és el cas de la defraudació de fluid elèctric (el que comunament es coneix com "punxar la llum") prèvia denúncia de la companyia elèctrica afectada, que es troba recollit en els articles 255 i 256 del Codi Penal i requereix que s'hagi fet amb ànim de lucre.

A continuació mostrem diferents articles i noticies referents als desallotjaments i persecució al moviment okupa arreu d’Espanya i Lleida:

- Madrid; El pati de les maravelles.

- Barcelona; La casa de la montanya.

- Operació Pandora en La casa de la Montanya. Aquesta operació no vé d’uns dies. Diferents okupes de la casa, han trobat anteriorment microfons i càmeres instal·lades a la casa, però ningú dels okupes saben qui ha realitzat aquestes instal·lacions. Argumenten que podria ser cosa dels agents de seguretat. La noticia mai ha aparegut als diaris convencionals. La directa es un diari on-line on mostra noticies de caire alternatiu.

La directa; diari online alternatiu:

Okupació i operació Pandora.

Desmantellament dispositius en la CO(casa okupa).

Pel que fa a la ciutat de Lleida han estat diversos desallotjament de centres socials okupats, i alguns dels membres del col·lectiu han estat sancionats i detinguts, però cap d’aquests okupes no han oposat mai resistència a l’autoritat. En aquest link mostra les 8 cases i centres desocupats i que alguns d'aquests encara perduren (inclou les raons dels desnonaments i problemes amb l’autoritat).

Desallotjaments a Lleida. 

Un dels altres problemes amb l’autoritat ha estat en les diverses manifestacions, en la què els okupes han recolzat als presos polítics o simpatitzants amb altres centres i cases desallotjades d’altres ciutats, com de la mateixa. El moviment okupa a Lleida a empatitzat amb el moviment 15M, indignats i en les marees que es produïen a Lleida el 23F de 2013.

Vídeo 27M a Lleida: Aquest vídeo mostra les activitats realitzades al 27M. Tal com es pot observar, no tots formen part d'un moviment ideològic. Són persones indignades per les desigualtats socials i les retallades de l'Estat, per la precarietat laboral, etc.

Manifestació okupa a Lleida: Una de les manifestacions a Lleida per part del moviment okupa. aquest moviment ataca de forma directa a les entitats bancaries, ja que per al moviment els bancs són l'instrument i eina del sistema econòmic capitalista.

OKUPA: crònica d'una lluita social

Barcelona, 28 d'Octubre de 1996.

Sona la sirena.
"Fuera! Asesinos!". "Vecinos! Que son unos asesinos!". "Vecinos, asomad la cabeza!". "Vecinos, salid a las calles!".
Comença el desallotjament de la CSO Cine Princesa a les 5:45 del matí.

Hores més tard, apareixen les primeres notícies d'aquest desallotjament. Diferents veïns donen suport al CSO que durant anys ha donat servei al barri. Manifesten que aquest centre tenia el suport del veïnatge, ja que, durant molts anys els Cine La Princesa van estar buits, i els okupes van cuidar-se de mantenir l'espai net i oferint a la vegada diferents activitats per a tothom: des d'exposicions, debats, xarrades, tallers, etc, fins a concerts i festes per a recaudar diners.
Situats al centre de Barcelona, en la Via Laietana, el CSO estava en el punt de mira des de feia molt temps.
Diferents diputats dels partits polítics (PP, PSOE i CiU) tenien lligams amb immobiliàries i constructores interessades en construir un bloc d'oficines.

48 detinguts i 15 ferits va ser el balanç d’uns fets que van marcar un abans i un després del moviment okupa i de la protesta per la manca d’habitatge a Barcelona.


EL PAÍS, dimarts 23 de Gener de 2003.
Absolts els 40 okupes detinguts del cine Princesa perquè el desallotjament el va dictar un jutge del penal i no del civil.


En aquest documental Manel Muntanter i Jaume Assens ens donen el seu punt de vista sobre el moment okupa.

Com s'organitzen? Amb quins objectius? A qui li perjudica?.
A continuació, us deixo l'enllaç del documental.

Una pel·lícula d'Octavi Royo i Ignasi P.Ferré.
Música: Angoixa.
Amb la col·laboració de Manel Muntaner i Jaume Assens.

INICIS DEL MOVIMENT ANTISISTEMA

L'inici d'aquest moviment antisistema és dóna als anys 60, en el marc Europeu occidental, com a resposta a les polítiques urbanístiques especialment vinculades al mercat de la vivenda. En aquell moment s'anomenava "krakers" a les persones que practicaven aquest moviment.

Tot i així va ser a l'any 1976 quan es va donar la primer definició d'aquest moviment, definint-los com un exemple de contracultura.

A Catalunya, aquest fet va créixer considerablement durant els anys 60 i 70 com a forma de donar sortida a la gran demanda generada per l'afluència de població del camp a la ciutat.

Els okupes sorgeixen a imatge i semblança del squatters anglesos.

Respecte a la denominació (ja que no existia cap paraula catalana per anomenar l'ocupació d'habitatges i locals) adopten el con d'okupes escrit amb una <k>  contracultural i punk. La diferencia entre ocupes i okupes resideix en el caràcter polític d'aquesta última, el que la presa d'un edifici no és només una finalitat, sinó també un mitjà per a denunciar les dificultats d'accés a un habitatge. 

aLLIBREra

On l’ajuda pública no arriba, alternatives socials. 

D’aquesta manera es presenta la web aLLIBREra, un projecte social que consisteix en compartir llibres de text i de lectura que ja no necessites. 

Què és aLLIBREra? 

És un projecte social dedicat a compartir llibres de text i de lectura que ja no s'utilitzen. Més concretament, llibres de l'ESO, el Batxillerat i FP (mitjà i superior) a nivell de tota Catalunya. 

Com a tal, no té cap mena de rendiment econòmic, ni publicitat, ni cap entitat darrera. Simplement és un projecte social d'algú que va tindre una idea i la va portar a terme. Així neix aLLIBREra, degut a les dificultats que ens donen les editorials i els organismes públics juntament amb la gran despesa que suposa comprar any rere any els llibres de text. 

Aquest projecte es porta a terme a través d'un web, on hi trobem una plataforma per a poder-hi publicar els llibres. 

També esmentar que, el nom és un joc de paraules amb alliberar i llibre, dues de les peces bàsiques en el que es basa el projecte. 

I com funciona? 

A través del web www.allibrera.com es publiquen les ofertes dels llibres, dividides en les quatre províncies catalanes i tots els seus respectius instituts o centres. 

Un cop publicada l'oferta, o les ofertes pertinents, un altre usuari que li interessi es pot posar en contacte amb tu, i així poder reutilitzar els llibres i no tenir la despesa que anteriorment s'ha esmentat. L'oferta pot ser de venda o de donació. 

En cap cas aLLIBREra treu cap benefici econòmic, ni percep els llibres. Simplement és una plataforma per a recollir les propostes dels usuaris i que ells/elles es puguin posar en contacte i donar-li una altra vida als llibres que moltes vegades guardem a casa i no en fem cap ús. 

Tothom qui vulgui pot veure les ofertes publicades i tot el web en general, però per a poder-hi oferir i/o posar-se en contacte amb d'altres usuaris, cal registrar-se. Només es demana informació bàsica, concretament el nom, els cognoms, el nom d'usuari i un correu electrònic. 

Així doncs, un cop explicat el més destacat, si tens algun dubte o alguna suggerència, no dubtis en posar-te en contacte amb la gent d'aquest projecte. I si et sembla interesant el projecte, registra't-hi! 

Feliç aLLIBREra!

L'okupació

L’OKUPACIÓ: CONTRA LA ESPECULACIÓ, OKUPACIÓ

L’acció d’aquest moviment social és okupar vivendes buides, edificis, terrenys i solars desocupats, espais abandonats temporalment o permanentment, amb la finalitat d’utilitzar-los com a centre social, com a vivenda, com a lloc de reunió, com a terres de cultiu o la pràctica de diverses activitats culturals. El motiu que impulsa aquest moviment és denunciar el dany que infligeix el sistema econòmic i el paper de les administracions públiques front l’habitatge. També dóna resposta aquestes dificultats; promoure un canvi social per fer efectiu el dret a una vivenda digna.

En la nostra ciutat Lleida, s’hi troba una casa okupada y un centre okupat, aquest últim amb finalitats de caire social i cultural, els seus noms són la casa “la chispa”, i centre l’Ateneu llibertari.

Centres Actius a Lleida:

La CSO "la chispa" situat a la rotonda de després d'agrònoms (la del costat del McDonald's), al camí de la creu.

L’Ateneu llibertàri l’Arrel situat al carrer dels comtes d’urgell, Lleida.

A continuació mostrarem alguns dels diversos col·lectius associats, empatitzants o simplement que recolzen aquest moviment, tots ells lluiten contra l’especulació, la corrupció i les desigualtats socials – polítiques.

Col·lectiu a les trinxeres

Ateneu llibertari: Estel negre

Col·lectiu de dones feministes

Ateneu Llibertari l’Arrel

Ateneu Llibertàri negres tempestes

Contra que lluiten?

Aquest moviment forma part de diversos col·lectius amb ideologies normalment anarquistes, comunistes, tot i que pot haver-hi altres tipus de ideologies antisistema.

Lluiten contra l’actual sistema urbanístic que especula amb la vivenda i els terrenys habitables, excloent d’aquesta manera a la ciutadania amb pocs recursos materials i econòmics.

Lluiten contra l’Estat i poder. Segons el col·lectiu de l’Ateneu llibertari “L’Estat no és una cosa que pugui ser destruïda o abolida per una revolució, sinó que ha de tenir una condició: una relació entre éssers humans com a model de comportament; el destruïm contractant noves relacions, comportant-nos de diferent manera. És un nosaltres i no una identitat exterior abstracta.”

Enfrentar-nos a les relacions de poder suposa enfrentar-nos a un sistema complex de mandat i obediència en el qual uns individus tenen un control sobre els altres.

La cultura és el principal factor de conscens i cohesió social. Sobre aquelles excloses socialment, el poder ha de potenciar l’inclusió cultural per a que no es produeixi una fractura del sistema. Però no els inclou en una cultura de elit, sinó en un segon ordre.

Actualment l'ésser humà no es creador de cultura sinó que és un subjecte passiu, consumidor espectador, usuari, en una societat de consum. Qui té el poder fàbrica la realitat a la seva mida, hi ho fa per mitja de la cultura. El motiu d’aquesta cultura és legitima la societat; és l’encarregada de reproduir-la i perpetuar-la.

Un dels objectius de l’okupació es alliberar espais per promoure altres tipus de pensament, cultura i altres formes de subsistència al sistema capitalista. L’autogestió, la solidaritat, la col·laboració, el respecte, tolerància i llibertat de pensament són valors i comportaments que aquest moviment promou i recolza en els seus centres.

Lluiten contra qualsevol tipus d’autoritat, contra la propietat privada, com les institucions penitènciaries. En aquest últim s’hi veuen afectats ja que molts han estar presos i avui dia tenen dificultats per desenvolupar-se en la societat on vivim. La presó estigmatitza a les persones, no hi han altres alternatives per fer front a les sancions. La societat no es preocupa de reincertar o donar les mateixes oportunitats davant la llei a persones preses per okupar un centre o vivenda.