aLLIBREra

On l’ajuda pública no arriba, alternatives socials. 

D’aquesta manera es presenta la web aLLIBREra, un projecte social que consisteix en compartir llibres de text i de lectura que ja no necessites. 

Què és aLLIBREra? 

És un projecte social dedicat a compartir llibres de text i de lectura que ja no s'utilitzen. Més concretament, llibres de l'ESO, el Batxillerat i FP (mitjà i superior) a nivell de tota Catalunya. 

Com a tal, no té cap mena de rendiment econòmic, ni publicitat, ni cap entitat darrera. Simplement és un projecte social d'algú que va tindre una idea i la va portar a terme. Així neix aLLIBREra, degut a les dificultats que ens donen les editorials i els organismes públics juntament amb la gran despesa que suposa comprar any rere any els llibres de text. 

Aquest projecte es porta a terme a través d'un web, on hi trobem una plataforma per a poder-hi publicar els llibres. 

També esmentar que, el nom és un joc de paraules amb alliberar i llibre, dues de les peces bàsiques en el que es basa el projecte. 

I com funciona? 

A través del web www.allibrera.com es publiquen les ofertes dels llibres, dividides en les quatre províncies catalanes i tots els seus respectius instituts o centres. 

Un cop publicada l'oferta, o les ofertes pertinents, un altre usuari que li interessi es pot posar en contacte amb tu, i així poder reutilitzar els llibres i no tenir la despesa que anteriorment s'ha esmentat. L'oferta pot ser de venda o de donació. 

En cap cas aLLIBREra treu cap benefici econòmic, ni percep els llibres. Simplement és una plataforma per a recollir les propostes dels usuaris i que ells/elles es puguin posar en contacte i donar-li una altra vida als llibres que moltes vegades guardem a casa i no en fem cap ús. 

Tothom qui vulgui pot veure les ofertes publicades i tot el web en general, però per a poder-hi oferir i/o posar-se en contacte amb d'altres usuaris, cal registrar-se. Només es demana informació bàsica, concretament el nom, els cognoms, el nom d'usuari i un correu electrònic. 

Així doncs, un cop explicat el més destacat, si tens algun dubte o alguna suggerència, no dubtis en posar-te en contacte amb la gent d'aquest projecte. I si et sembla interesant el projecte, registra't-hi! 

Feliç aLLIBREra!

L'okupació

L’OKUPACIÓ: CONTRA LA ESPECULACIÓ, OKUPACIÓ

L’acció d’aquest moviment social és okupar vivendes buides, edificis, terrenys i solars desocupats, espais abandonats temporalment o permanentment, amb la finalitat d’utilitzar-los com a centre social, com a vivenda, com a lloc de reunió, com a terres de cultiu o la pràctica de diverses activitats culturals. El motiu que impulsa aquest moviment és denunciar el dany que infligeix el sistema econòmic i el paper de les administracions públiques front l’habitatge. També dóna resposta aquestes dificultats; promoure un canvi social per fer efectiu el dret a una vivenda digna.

En la nostra ciutat Lleida, s’hi troba una casa okupada y un centre okupat, aquest últim amb finalitats de caire social i cultural, els seus noms són la casa “la chispa”, i centre l’Ateneu llibertari.

Centres Actius a Lleida:

La CSO "la chispa" situat a la rotonda de després d'agrònoms (la del costat del McDonald's), al camí de la creu.

L’Ateneu llibertàri l’Arrel situat al carrer dels comtes d’urgell, Lleida.

A continuació mostrarem alguns dels diversos col·lectius associats, empatitzants o simplement que recolzen aquest moviment, tots ells lluiten contra l’especulació, la corrupció i les desigualtats socials – polítiques.

Col·lectiu a les trinxeres

Ateneu llibertari: Estel negre

Col·lectiu de dones feministes

Ateneu Llibertari l’Arrel

Ateneu Llibertàri negres tempestes

Contra que lluiten?

Aquest moviment forma part de diversos col·lectius amb ideologies normalment anarquistes, comunistes, tot i que pot haver-hi altres tipus de ideologies antisistema.

Lluiten contra l’actual sistema urbanístic que especula amb la vivenda i els terrenys habitables, excloent d’aquesta manera a la ciutadania amb pocs recursos materials i econòmics.

Lluiten contra l’Estat i poder. Segons el col·lectiu de l’Ateneu llibertari “L’Estat no és una cosa que pugui ser destruïda o abolida per una revolució, sinó que ha de tenir una condició: una relació entre éssers humans com a model de comportament; el destruïm contractant noves relacions, comportant-nos de diferent manera. És un nosaltres i no una identitat exterior abstracta.”

Enfrentar-nos a les relacions de poder suposa enfrentar-nos a un sistema complex de mandat i obediència en el qual uns individus tenen un control sobre els altres.

La cultura és el principal factor de conscens i cohesió social. Sobre aquelles excloses socialment, el poder ha de potenciar l’inclusió cultural per a que no es produeixi una fractura del sistema. Però no els inclou en una cultura de elit, sinó en un segon ordre.

Actualment l'ésser humà no es creador de cultura sinó que és un subjecte passiu, consumidor espectador, usuari, en una societat de consum. Qui té el poder fàbrica la realitat a la seva mida, hi ho fa per mitja de la cultura. El motiu d’aquesta cultura és legitima la societat; és l’encarregada de reproduir-la i perpetuar-la.

Un dels objectius de l’okupació es alliberar espais per promoure altres tipus de pensament, cultura i altres formes de subsistència al sistema capitalista. L’autogestió, la solidaritat, la col·laboració, el respecte, tolerància i llibertat de pensament són valors i comportaments que aquest moviment promou i recolza en els seus centres.

Lluiten contra qualsevol tipus d’autoritat, contra la propietat privada, com les institucions penitènciaries. En aquest últim s’hi veuen afectats ja que molts han estar presos i avui dia tenen dificultats per desenvolupar-se en la societat on vivim. La presó estigmatitza a les persones, no hi han altres alternatives per fer front a les sancions. La societat no es preocupa de reincertar o donar les mateixes oportunitats davant la llei a persones preses per okupar un centre o vivenda.

Què en sabem?

Fins a començaments de la dècada dels vuitanta la paraula “antisistema” només s'emprava en els mitjans de comunicació per a qualificar a grups o persones d'extrema dreta. Va venir a substituir, per dir-ho, a una altra paraula molt socorreguda en el llenguatge periodístic: ultra. Però ja en aquesta dècada la noció s'emprava principalment per fer referència a les posicions del món d'Herri Batasuna al País Basc. En la dècada següent, alguns diaris, als quals no els agradava l'orientació que estava prenent Esquerra Unida, van ampliar l'ús de la paraula antisistema per qualificar als partidaris de Julio Anguita i la van mantenir per referir-se a l'extrema dreta, als partidaris de Le Pen, principalment, hi ha l'anomenada esquerra abertzale.

Aquesta pràctica s'ha seguit mantenint en la premsa aproximadament fins a principis del nou segle, quan va sorgir el moviment antiglobalització o altermundialista. A partir de llavors es comença a qualificar als crítics que es manifesten de grups antisistema i de joves antisistema. Però la qualificació no era encara massa habitual a la premsa, ja que el periodista de guàrdia de l'època, Eduardo Haro Teglen, en un article que publicava a El País, el 2001, encara podia escriure:

"Les doctrines policials que engendra aquesta globalització que es fa interna parlen dels grups antisistema. No sembla que l'intent d'utilitzar aquest nom hagi estès: s'utilitzen els d'anarquisme, desarrelament, extremisme, agitadors professionals. Però el propi sistema hauria de segregar les seves modificacions per salvar-se ell si fos realment un sistema i no només una jungla, una explosió de cúmuls".

Venim observant que en els últims temps els mitjans de comunicació de tot tipus han posat de moda el terme “antisistema”. En general l’utilitzen en una accepció negativa i sovint amb intenció despectiva o insultant.

El reiterat ús del terme antisistema comença a ser ara paradoxal. Doncs són moltes les persones, economistes, sociòlegs, ecòlegs i ecologistes, defensors dels drets humans i humanistes en general que, veient els efectes devastadors de la crisi actual, estan declarant, un rere l'altre, que aquest sistema és dolent, i fins i tot rematadament dolent. Acadèmics de prestigi, premis Nobel, alguns presidents en els seus països i no pocs alts càrrecs d'institucions econòmiques internacionals fins fa poc temps han declarat recentment que el sistema està en crisi, que no serveix, que està provocant un desastre ètic o que s'ha fet insuportable. Evidentment , també aquestes persones són antisistema, si sistemàticament s'entén, la manera actualment predominant de produir, consumir i viure. Algunes d'aquestes persones han evitat cridar el mal temps, fins i tot en parlar de sistema, però d'altres ho han dit molt clar i amb totes les lletres perquè ningú s'equivoqui: s'estan referint a que el sistema capitalista que coneixem i en el qual vivim uns i altres, els més habiten o sobreviuen, és dolent, molt dolent.

Resulta per tant difícil d'entendre que, en aquestes condicions i en la situació en què estem, antisistema segueixi emprant-se com a terme pejoratiu. Si analitzant la crisi s'arriba a la conclusió que el sistema és dolent i cal canviar-lo, no es veu el motiu pel qual ser antisistema hagi de ser dolent. El primer principi de la lògica elemental diu que aquí hi ha una incoherència, una contradicció. Si el sistema és dolent, i fins rematadament dolent, el més lògic seria concloure que cal ser antisistema o estar contra el sistema. Tant des del punt de vista de la lògica elemental com des del punt de vista de la pràctica, és indiferent que l'antisistema sigui premi Nobel, economista de prestigi, okupa, altermundista o estudiant crític del Procés de Bolonya.

 “Un dominio del poder que ya no se basa en la fuerza, en la coacción, sino en uno mucho más terrible: El dominio de la mente” El discurso antisistema de Julio Anguita (1999)

Si el que es vol dir quan s'empra la parauleta és que en tal acció o manifestació hi ha hagut o hi ha persones que es comporten violentament, no respecten el dret a opinar dels seus conciutadans, impedeixen la llibertat d'expressió dels altres o atempten contra coses que tots o gairebé tots considerem valuoses, llavors hi ha al diccionari altres paraules adequades per definir o qualificar tals excessos, siguin aquests col·lectius o individuals. La varietat de les paraules al respecte és gran. I triant entre elles no només es faria un favor a la llengua hi ha la lògica sinó que guanyaríem tots en precisió. I s'evitaria, de passada, prendre la part pel tot, que és el pitjor que es pot fer quan analitzem moviments de protesta.

 "Los movimientos antisistema son los herederos del espíritu del romanticismo" Rüdiger Safranski, 2009

Introducció

Qui som?

Som quatre estudiants de Treball Social de la Universitat de Lleida. L'Alex Izquierdo, la Sònia Puig, la Mireia Ribera i l'Alícia Pascual.

Perquè fem aquest blog?

Estem fent aquest blog per una assignatura de segon de Treball social què és diu "Informàtica i estadística" on la finalitat d'aquesta és saber crear un blog i donar a conèixer el nostre treball a tothom que li pugui interessar.

Perquè hem triat aquest tema? 

Trobem que aquest moviment té moltes coses a dir i explicar, i més, quan ens trobem en un país amb un sistema que incentiva la precarietat de la situació de la classe obrera i la desigualtat amb la resta de la societat.

El actual sistema ha comportat que molts individus i col·lectius que no estiguin d'acord amb el model capitalista vigent, això fa replantejar-nos si realment aquest model és just, ètic i amb la mateixa igualtat de drets i oportunitats per a tots el individus de la nostra societat. Habitatge, sanitat, ocupació, educació i serveis socials han sigut retallats per les actuals polítiques neoliberals a nivell Estatal- comunitari, la qual ha comportat vulnerabilitat i exclusió en una part important de la societat. Molts d’aquests individus s’organitzen en diferents col·lectius i moviments alternatius al sistema. Un dels moviments antisistema a Lleida és l’ocupació; aquest replanteja un altre model de gestió d’habitatge i d’aconseguir els drets vulnerats de forma directa.

El nostre blog 

El nostre espai virtual constarà d’una explicació sobre el moviment antisistema i en concret un dels col·lectiu okupa de la ciutat de Lleida. El blog inclourà algunes de les obres socials realitzades per aquest moviment, com també les activitats culturals i lúdiques que es desenvolupen en les cases ocupades. A mesura que es desenvolupa el blog afegirem les diverses dificultats socials que presenta el moviment antisistema, com per exemple els desallotjaments dels centres socials i cases ocupades. 

El blog està disposat a tots els que estigueu interessats i que vulgueu conèixer el moviment antisistema a Lleida en tots els seus àmbits. També tindreu l’opció d'afegir comentaris, suggeriments i opinions.