CONCLUSIÓ FINAL

ALUMNES

La majoria dels estudiants de la universitat de cappont de Lleida viuen amb la família o en pisos compartits, però són molt pocs els que estudien i treballen a l’hora, la major part estudia.  Aquests no reben cap tipus d’ajuda econòmica, o almenys per part de l’Estat (només dues persones reben ajuda per part de les administracions públiques), per la qual cosa  tenen moltes dificultats a l’hora de pagar les seves necessitats bàsiques i encara més un habitatge digne. Molts dels estudiants que viuen amb la família poden estalviar una mica, però no el suficient; setmanalment adquireixen pocs ingressos econòmics.

Els participants troben els interessos dels habitatges i de les hipoteques alts, i podria ser la raó per la que la majoria empatitza i respecta les idees i organització del moviment okupa. Són estudiants que coneixen aquest moviment, han sentit a parlar i alguns inclús participen en plataformes i grups dels moviment, tot i que la majoria no hi col·labora. Tots els estudiants estan a favor de les persones que okupen les cases i centren, tenen consciencia per el que lluiten i reivindiquen, i també coneixen la ideologia del moviment; és fan una idea molt aproximada del que representa les idees que impulsa el moviment okupa.

Un estudiant ha escrit: “el moviment okupa no només depèn d’una sola idea, sinó de moltes ideologies.” Molts dels alumnes participen en activitats i manifestacions de caire antisistema i ocupa.

Podem dir que la majoria dels estudiants no viuen a barris que hi hagi alguna casa ocupada o centre, però de totes maneres tots opinen que aquest moviment no causa cap problema en els barris. La majoria dels participants estan a favor de canviar el sistema de gestió de les administracions privades i públiques que afecten a l’habitatge, com també estan a favor de que cap institució privada formi i dugui a terme part de la gestió i distribució econòmica dels pagament d’hipoteques i lloguers. Les propostes contra la gestió actual del sistema d’habitatge són bàsicament: reduir els costos dels habitatges, oferir un habitatge digne a totes les persones que no tenen tants recursos econòmics i materials, facilitar l’accés a l’habitatge per a tothom, donació d’habitatges a persones sense sostre, que siguin les institucions públiques les encarregades de gestionar-ho, entre altres. Mostrem algunes de les respostes al canvi de gestió del sistema d’habitatge:

•  “Alquiler social, expropiación de viviendas vacías de las entidades financieras, multas a los propietarios de pisos vacíos, grabar duramente las segunda y terceras viviendas, control del precio de alquiler regulado por el estado haciendo de agencia inmobiliaria. Y podría seguir... Prohibición de los desahucios, garantizar vivienda digna según la renta y las necesidades de la persona.
• Habilitar els pisos buits al cap d'uns anys de falta d'ocupació, baixar els preus de les viviendes, habilitar els pisos per a famílies amb pocs recursos els pisos buits haurien de ser per a les persones que no es poden pagar un habitatge o no en tenen i que si no tenen ingressos suficients per pagar-lo que ho fessin amb un preu simbòlic.
• Que donin els pisos vuits a persones que no tenen sostre.
• Vivendes per tothom que no en tingui  i preus reonables de lloguer ”.

OKUPES

Tal com hem pogut observar durant els resultats del qüestionari, són molt els okupes que col·laboren en diferents causes i plataformes que formen part d’aquest moviment. Les diferents plataformes que hi participen i fan referència són: l’Ateneu l’Arrel Llibertari, col·lectius feministes i en cases ocupades com “La Chispa”, la Ràbia, etc.

Molts d’aquests jovent okupes coneixen aquest moviment des de fa molts anys i encara hi segueixen presents. La majoria han conegut aquest moviment per les amistats, família i incús per la música.

No participen gaire en les manifestacions que es duen a terme, però si que donen suport a tots aquells moviments que lluiten contra l’estat i el sistema capitalista (administracions públiques, privades, col·lectius formalitzats, etc.), i a vegades empatitzen amb alguns col·lectius i participen en moviments (exemple 15M, les Marees,…). On més intervenen són en les manifestacions en suport als presos polítics o sobretot en manifestacions contra els desnonaments i desallotjaments (com per exemple el desallotjament de la CSO la Ràbia, la Gàbia, el pati de les moreres, etc.). Entre totes les respostes dels joves, ens donen a entendre que lluiten i volen reivindicar diferents aspectes. Volen lluitar contra l’especulació, per l’alliberament dels centres desocupats, per garantir un habitatge digne per a totes les persones. I utilitzen l’acció de l’ocupació no com un objectiu, sinó com un mitjà per a complir els seus objectius; i es on intervenen els diferents ideals i col·lectius del mateix caire.

Pel que fa als seus valors i ideals, lluiten per la llibertat absoluta, per la solidaritat, per una autogestió dinàmica i assembleària encara que alguns d’ells manifesten que a vegades costa posar-se d’acord, de aconseguir una assemblea unida o que hi hagi més organització. Són les inquietuds, l’odi i ràbia (a l’Estat i als rics manipuladors, polítics corruptes) ja que solen tenir problemes amb les administracions públiques i amb els agents de seguretat; i és la felicitat el que els impulsa a lluitar per les nostres llibertats i igualtats en la nostra societat.

Les activitats que realitzen són de caire social i cultural, com per exemple: activitats musicals, reunions, xerrades, serveis de menjar i beure, botiga gratuïta (cadascú porta alguna cosa que no utilitzi i la pot canviar per una altra), botiga gratuïta de roba, tallers diversos, biblioteca, activitats esportives, etc.

Molts dels okupes estan bastant informats d’altres col·lectius i la majoria en formen part. També coneixen diferents cases desnonades i ocupades de Lleida. Molts dels enquestat, a més, en senten exclosos de la societat.

La majoria creu que existeix una precarietat laboral, desigualtat salarial, falta d’intervenció de entitats col·laboratives sense ànim de lucre sobre les privades, i creuen que els interessos i preus dels habitatges i hipoteques són alts.

Finalment, creuen que hi falta més consciencia social, cohesió social, participació, compromís social i col·laboratiu, i que es necessitat millorar l’organització social. Existeixen una manca de recursos materials i econòmics

CONCLUSIONS GENERALS

La visió de la societat i del sistema entre alumnes i universitaris no son molt diferents:

El moviments okupa lluita contra el sistema de gestió dels habitatges per mitjà de l’ocupació.  L’ocupació de cases i centres els hi permet viure i/o realitzar activitats socioculturals educatives per a tothom que hi vulgui participar. Amb l’alliberament de centres desocupats impulsen altres formes d’aprenentatge i d’organitzar-se alternativa de la cultura occidental.  Els valors d’aquest col·lectiu bàsicament el respecte, solidaritat, compartir, ajudar... l’esforç, el treball, la convivència com una forma d’organització col·lectiva i dinàmica. Els seus instruments són més ideològics, i amb les diverses activitats i accions que realitzen intenten promoure consciència social, compromís, cohesió social. 

Sempre ha estat un col·lectiu amb problemes jurídics i penals, però els ocupes mai han fet ús de la violència en els diverses confrontacions pels desallotjament que van esdevindré anys anteriors. Moltes vegades participen amb altres col·lectius i manifestacions de caire alternatiu i social. Aquests sempre lluitaran contra qualsevol tipus d’autoritat, contra l’Estat, la privacitat, la religió. De la mateixa manera que els estudiant d’universitat de Lleida, troben el sistema d’organització d’habitatges “ mal gestionat, contra les institucions financeres que controlen la gestió d’hipoteques, crèdits, alguns tipus de lloguers dels habitatges. Tenen en comú que la majoria no arriben a final de mes i tenen moltes dificultats al mantenir un habitatge. Tant els ocupes com els estudiants tenen pocs recursos econòmics i materials per cobrir les seves necessitats i per poder mantenir un habitatge digne.

Pel que fa als estudiants de la universitat de Lleida son alumnes que viuen amb els pares o comparteixen pis, la qual cap d’ells ocupa, però en canvi han escoltat a parlar d’aquest moviment, i a més coneixen quins són els seus objectius i per que lluiten. Molts dels estudiants coneixen els problemes socials i d’habitatge, molts d’ells no poden mantenir una habitatge, adquireixen pocs ingressos econòmics tot hi que alguns estalvien. Tot hi que els estudiants no participin en l’ocupació d’habitatge comparteixen i empatitzen amb el col·lectiu i altres plataformes i col·lectius del mateix caire. Accepten i respecten als ocupes tot hi que alguns no vulguin empatitzar. També s’ha de dir que molts dels estudiants desconeixen si al seu barri existeix alguna casa ocupada, la qual molts dels estudiants viuen fora de l’entorn del moviment i no poden experimenta de primera mà la vivència a una ocupa o centre ocupat.

Tot hi així els estudiants coincideixen molt amb els ocupes a l’hora de creure que l’Estat no dóna suficients recursos materials i econòmics als mes necessitats, que són les ONG i associacions les que ajuden realment a les persones que més ho necessiten, de la mateixa manera que les  institucions publiques, que són les que haurien d’ajudar a la ciutadania, a les persones sense llar o amb dificultats, no ho fan. Lluiten per a la igualtat d’oportunitat a un habitatge digne per a tothom. És una minoria d’estudiants que creuen que l’actual sistema funciona bé o simplement desconeixen aquest funcionament.

Les activitats dels estudiants i ocupes front al sistema capitalista són diverses, com heu pogut veure en les enquestes i en el blog.